Aquest acte és una novetat, com
tantes altres, un encert o no, però sense cap dubte un final prou agredolç per
als fallers. Totes aquelles persones que estimem la nostra festa volem veure com
les màximes representats comencen el somni de la seua vida i com acaben. Aquest
any no ha pogut ser, no sabem el que ocorrerà els pròxims exercicis fallers.
I Laura Montero i
Sonia Mascarell com sempre deixaren sense paraules als fallers, familiars i
assistents. Gràcies falleres per haver representat a Gandia i a la nostra festa
d’una manera tan digna, com sols grans falleres heu arriben a fer.
No és un adéu, és
un fins sempre.
La Fallera Major de Gandia s'acomià dels falleres...
"Distinguides autoritats, fallers i falleres, valencians, amics tots. Gràcies per acompanyar-nos en esta nit. Una nit carregada de sentiments per a Laura i per a mi.
Al mirar-vos em venen a la memòria tots els moments que hem compartit i tota l'estima i respecte que sempre he rebut de la vostra part. En el meu cap es barregen mil anècdotes, mil imàgens. Soc incapaç de seleccionar una d'elles. He gojat i vixcut intensament totes, admirant cada dia més, la nostra festa. Tots els detalls, fins al més chicotet i insignificant, ha anat enriquint-me com a persona i com a fallera, i quedaran per a sempre en mi.
Cada dia vixcut ha segut especial: La demanà, impactant, el principi d'esta aventura, l'inici d'un camí ple d'entusiasme i a on te dones conte de l'enorme responsabilitat, i de la confiança depositada en tu. Recorde que mon pare era un autèntic manoll de nervis. Aquell dia vaig tindre com a regal especial un doble Arc de Sant Martí en el cel blau de Valéncia. Eixa nit vaig conéixer al nostre alcalde, N´Arturo Torró, elegant, il·lusionat pel seu primer discurs com a tal en el món faller, captivant-me en les seues paraules, plenes de recorts i carinyo. Gràcies, Sr. Alcalde, i gràcies a tu EnVicent Gregori , i a les demés autoritats per les mostres d'afecte que m'heu regalat.
Acte seguit La Presentació, dia en el que em vaig sentir la fallera més afortunada del món, acaronada pels versos d'En Juan Arturo Martí i la veu sincera de N'Isabel Rocher. Gràcies als dos.
La crida, una experiència única i irrepetible. Quina emoció i quin orgull vore als fallers que, a pesar del fret que va fer eixe dia, acodiren a la Plaça de l'Ajuntament a donar la benvinguda a les nostres festes. No m´oblide d'En Jesús Moragues, que va escoltar la meua crida mil no, dos mil vegades i que em va donar el recolzament necessari en un moment en que el fret i les emocions començaven a afectar al meu cos.
Gràcies per la teua ajuda generosa i desinteressada. Fallers, transmeteu a les vostres comissions i als vostres fallers, la meua gratitut per sempre, per acollir-nos en els braços oberts i pel recolzament a la seua Fallera Major Infantil, que m'ha fet sentir-me orgullosa de la meua ciutat, Gandia, de la meua terra, Valéncia, i de ser fallera. Gràcies per permetre'm gojar de les vostres albaes i les vostres dansaes, especials representacions de la nostra cultura i les nostres tradicions que han contribuït a que enguany siga més espectacular si cap. I al recordar les albaes, no m'oblide de vosatres, les dònes dels membres de la Junta, ajudant-nos a rebre a les comissions com es mereixien. Gràcies.
Després d'una vida curta com a fallera, vosatres fallers, President i membres de la Federació de Falles, m´heu fet el millor dels regals: triar-me com a Fallera Major Infantil d'esta ciutat i per això no puc tindre més que paraules de gratitut. Gràcies als membres de la Junta que m'han ajudat i han estat al meu costat en esta aventura inoblidable.
Fallers, no pareixia fàcil … llargues nits d'estudi... actes fallers fins a altes hores de la nit... pero el vostre calor ha fet que, el somi i el cansanci desaparegueren i que mai poguera deixar de somriure. Espere no haver-vos defraudat.
Sens dubte jo volguera que la veu en este cas, en conte de despedida fora un senzill ... fins demà.
Reines i presidents infantils, magnífica representació de les falles infantils de la nostra ciutat, sempre m'heu brindat la vostra mirada ilusionada i el vostre millor somriure. Ha passat poc de temps, a penes sis mesos des d'eixa presentació que nos reunia per primera vegada en el museu faller, testimoni mut de les nostres vivències. A pesar del curt temps transcorregut, sé que la nostra complicitat i la nostra amistat perdurarà en el temps, perque compartim una passió en comú: les falles. Hui és l'última vegada que nos reunim com a màximes representants de 2012, fet que em fa una miqueta de pena; pero sapiau que sempre vos portaré en el meu cor. No m'oblidaré mai de vosatres i espere que vosatres tampoc vos oblideu de mi.
I en esta aventura vull nomenar a vintinou personetes que en la seua amistat, alegria, afecte, elegància i amor per la nostra festa, han segut el millor soport que podia tindre: ¡La meua magnífica Cort d'Honor!, els meus amics per sempre:
Isabel Galan i Adrian Canovas. Bárbara Amorós i Hugo Castellá. Eddi María Malonda i Hugo Salvador. Andrea Aguilar i Joan Andreu. Andrea Hernández i Enrique Chova. Mar i Lorenzo Siscar. Marina Fuster i Victor Rabal. Lidia Morell i Josep Gavila. Mireia Ramos i Jesus Vila. Sonia Pascual i Salva Martí. Aida Sáez i César Claver. Sonia Miret i Ivan Bañuls. Esther Pellicer i Pablo Cabanilles. Alejandra Mascarell i Sergi Deusa.
I en especial el meu acompanyant, Javier Cabanilles, complement perfecte per a este any maravellós, la millor persona i el millor amic per a compartir els moments passats: Has segut un eixemple de responsabilitat, de saber estar i de simpatia. Et vull.
Tots heu fet història, formeu l'última Cort d'Honor Infantil de Gandia composta de fallers i falleres, i puc dir-vos que heu representat al món faller en la dignitat que es mereix. Em sent molt afortunada per haver estat acompanyada de tots vosatres. Com sabeu, he tingut importants absències en este regnat, pero la vostra alegria, el vostre afecte i el dels vostres pares, acompanyants silenciosos i imprescindibles dels chiquets de la Cort (encara que a vegades no eren tan silenciosos ¿veritat?) han omplit el meu cor i el de la meua família, i han contribuït a que este any siga irrepetible. Nos heu regalat els millors moments, que n'han segut molts, i els que encara nos queden ¡Ja som una gran família! Un beset mol fort. Sempre vos portaré en el meu cor.
I dins d'esta magnífica Cort, la xiqueta dels meus ulls encara que a vegades no ho demostre: Alejandra, germaneta. No haguera concebut este regnat sense tu al meu costat. Has segut la meua alegria en la Cort, alegre, innocent, però no per menuda has deixat de representar a les falles de 2012 en eixa dignitat i serietat impròpia d'una xiqueta de set anys.
Vullc demanar-te perdó pels moments difícils, de nervis, de poca paciència i de
llàgrimes que hem passat en estos sis mesos, i donar-te les gràcies per la teua
generositat, per comprendre a la perfecció, a pesar de la teua edat, els moments que
estava vivint i no reclamar res per a tu. No m'ho has tingut en conte mai i sempre has
estat orgullosa de mi, a l'igual que yo ho estic de tu. Et vullc moltíssim.
I no tinc paraules per a transmetre lo que ha segut per a mi Laura, la meua volguda
Laura. Has mostrat a tot el mon faller la teua grandea com a persona i com a fallera;
has segut la millor companyera, la més carinyosa, pendent en tot moment de mi, de
que anara perfecta, donant-me consells abans de les entrevistes, torcant-me les
llàgrimes. Gràcies per haver-me cuidat tant. Tu i els teus pares, Toni i Concha, sou la
nostra família per a sempre. Un beset molt fort als tres.
I al nostre costat Laura, la teua Cort d'Honor, alegre, pendent en tot moment de tu i de
nosatres, els chiquets. Enhorabona a vosatres i a les vostres famílies.
Qué dir dels mijos de comunicació: m´han tractat en tanta cordialitat que m'he sentit
com a casa. Gràcies a tots ells i gràcies als que d'una forma o d'una atra m'han ajudat
en este any 2012.
Per supost, vullc dedicar tot lo que he vixcut a la meua família. Els meus yayos Suni i
José, a la meua yaya Finita, al meu yayo Fernando, als meus tios, i a tu papà i mamà.
Vullc donar-vos les gràcies perque feu fàcil el dia a dia, sempre tot és perfecte perque
vosatres li dediqueu tot el temps del món a que no falte ni un sol detall i em feu sentir
acaronada, donant-me la seguritat que necessite. Sempre estaré agraïda i orgullosa
dels meus pares que m´han fet la chiqueta més feliç del món.
I arribat a este punt, torne a tancar eixa caixeta plena d'ilusions i bons desijos que el
meu yayo Fernando em va deixar, abans d'anar-se'n, per a guardar-la per sempre en el
meu cor, en l'absoluta seguritat i tranquilitat de que, com a bon yayo que era, estarà
orgullós de la seua neteta.
Ell va escriure una vegada: "El faller porta la falla en la sanc. I la viu intensament,
íntegrament i la cuida generosament. I la sent glatir en el pols, com sent el cor en el
pit, en tots els instants de la seua vida".
Aixina vullc yo que em recordeu: com una fallera que gràcies a vosatres va poder tocar
el cel de Valéncia.
Un bes molt fort de la vostra Sonia, Fallera Major Infantil de Gandia 2012.
Vixca Gandia
Vixquen les Falles."
Text extret de la pàgina web de Federació de Falles.
I arribà el torn de Laura Montero San
Cristobal s’acomiadava de la Gandia fallera el passat dissabte al Museu Faller.
Aquestes són les emotives paraules que va dirigir als assistents.
"Sr. Alcalde i membres de la corporació Municipal, Sr. President de la Junta Local Fallera i Membres de la Junta Executiva, Presidents i Reines de les 23 comissions falleres, Corts D’honor, Familiars i amics tots, molt bona nit.
Acomiadar-se és sempre complicat, però encara ho és més quan has de fer-ho de la gent que aprecies i estimes
Voldria tindre un record per a tota la corporació municipal, que a través del seu Alcalde, regidors i portaveus dels diferents grups polítics, m’han fet arribar estima i calor en cada un dels actes, als quals han assistit.
Als membres de l’executiva de la Federació de Falles encapçalats pel seu president Pep Lloret, vull donar-vos les gràcies per estar pendents de mi, dia darrere dia; per arropar-me en tots els moments. Haveu fet que aquest any siga immillorable.
Als presidents i reines de falla de les vint-i-tres comissions falleres només puc fer-vos arribar paraules de gratitud per part meua. En cada una de les comissions falleres m’haveu fet sentir com a casa, oferint-me sempre una càlida amabilitat i rebent-me amb els vostres millors somriures. M’haveu obert les portes de la vostra amistat i dels vostres casals. Jo sols puc dir-vos que la porta del meu cor la teniu oberta per a sempre i que el pas del temps no esborrarà l’emprenta que haveu deixat en ell.
Hui tinc la sort d’estar acompanyada per amics i representants de la meua comissió, Corea, agrair-vos de tot cor, tot el que heu fet per mi al llarg d’aquest any; i com no podria ser d’un altra forma després d’esta nit tornaré a la meua casa, amb els amics i la gent que sempre he estimat, per a ser una fallera més que treballa per a fer cada any més gran la falla Sagrada Família-Corea.
No podria oblidar-me de la meua cort, sense vosaltres no haguera sigut el mateix. Quants records, quantes vivències viscudes en tant poc de temps. Hem rigut, hem ballat i hem plorat junts i això farà que la nostra amistat perdure més allà d’aquest magnífic exercici. Volguera que us portàreu tots els records viscuts al llarg d’aquest any, totes les alegries, totes les noves amistats, tots els bons moments que em passat junts. Perquè d’aquesta forma sempre recordarem que aquest esplendorós any no ha sigut sols un somni, sinó una meravellosa realitat. Som i serem per sempre l’ultima borregà. Gràcies per tot, sou els millors.
Sonia, el teu somni s’ha complit però no vull que aquesta nit despertes sobtadament i penses que tan sols ha sigut això, un somni.
Vull que recordes l’estima que t’ha demostrat en cada moment, la Gandia fallera al teu pas pels carrers de la ciutat. Una Gandia que has encisat amb el teu captivador somriure i amb la teua mirada nítida plena d’inesborrables records.
Per a mi has sigut una peça fonamental en aquets somni que s’ha fet realitat. T’has guanyat un tros del meu cor, vull que sàpigues que em tindràs per a sempre i que t’has convertit per dret propi en la meua germana menuda que mai he tingut. T’estime.
Toni has estat al meu costat, preocupant-te de mi en tot moment. Recolzant-me amb la teua mirada en moments de nervis, dedicant-me un somriure per a donar-me la darrera espenta i omplint-me d’afalacs al concloure el dia. Gràcies de tot cor per haver estat ahí i formar part de la meua vida.
I per últim i mol especialment, a ma mare, en la que sempre he tingut una comunicació sincera, respectuosa i enriquidora. Es la companya que sempre senc al meu costat i que no sols, sempre està ahí per a lo que faça falta, sinó que, a més a més, ho fa tot amb tanta il·lusió i alegria com si fora la primera vegada que m’ha vestit de fallera. Toni, mamà, us estime.
Quan mire cap arrere i recorde tot el que he viscut sóc tan feliç... per la meua ment, en este precís moment, passen imatges entranyables que em fa posar la pell eriçada al recordar cada un dels moments viscuts: les demanades, la Presentació, la Crida, el Bateig de Daniela, i tots i cadascun dels actes que he viscut amb vosaltres. Espere haver estat a l’alçada i que tots estigau orgullosos d’esta Fallera Major, així ho he intentat... Per sempre en el meu cor estaran les Falles del 2012 el nostre any.
Gràcies a tos per acompanyar-nos esta nit i Visquen les Falles de Gandia!!!"
