domingo, 6 de marzo de 2011

La ignorancia mata

La falta d’informació periodística al món de les falles es pot palpar en un sol instant, no es necessari analitzar tots els mitjans de comunicació per a assabentar-se que existeix absència de crítica fallera. Només coneguem l’opinió dels fallers a través dels llibrets, crítiques locals o emissions. Però pel que respecta al periodisme a les falles he de destacar que es quasi nul, sols ens assabentem de les noticies però no d’allò que pensa la gent del carrer. Els comunicadors no es claven en terrenys pantanosos per que si ho fan, passa el que passa...


La llibertat de premsa existeix a Espanya des de 1977, un dret que avarca tant als informadors com als receptors, els quals tenen dret a rebre informació i expressar la seva opinió. Per a què ens serveix aquest dret, si després no l’utilitzem al món de les falles? Els periodistes dels grans mitjans de comunicació gandians sols informen de les noticies més destacades però no ofereixen una crítica constructiva. No som capaços de llançar a l’exterior allò que senten, per por o respecte al que puga ocórrer. I si de volta en quan algú ho fa, poden fins i tot a censurar la seva opinió, inclòs la seua veu. No és ètic ni moral però succeeix al nostre entorn més pròxim i en nombroses ocasions ni es assabentem.

Ocorre el mateix amb el col·laboradors, que no periodistes. Pocs com Miguel Pérez reflecteixen les seues opinions al paper. Són les seves idees, respectables o no, fins i tot criticables però son seves, ningú pot censurar els seus pensaments. Per raons personal i falleres cadascú escriu el que creu convenient, sempre i quan no ofenga a cap tercer. No ha tingut la mateixa sort Honori López, col·laborador de la Mascletà, al que possiblement se li obrirà un expedient faller per criticar un dels membres de la Federació de Falles. Quins són els principals problemes del periodisme faller? Que les persones especialitzades no són capaços de transmetre allò que realment importa als receptors i heu deuen fer persones falleres a nivell particular.

Per destacar un exemple, als mitjans de comunicació no s’ha criticat un tema tan important com el Museu Faller i la seva poca capacitat d’aforament, el qual es tracta diàriament al carrer. No sabem el per què, ja que és un gran debat que repercuteix a totes les falles, recordem que part del finançament corre a banda de les comissions. Són accions incoherents que deurien canviar per el benestar gandià i sobretot per la millora de capacitat informativa dels fallers.

He llegit nombrosos articles per amerar-me dels sentiments i pensaments de grans escriptors i periodistes, que al igual que jo varen començar escrivint com un “hobby” però al llarg del temps no poden viure sense expressar de manera escrita allò que passa per la seva ment. Al periodisme faller els jóvens emprenedors no tenim cap font d’experiència que ens puga ajudar a arribar fins el més alt. La falta d’articles periodístics i critiques constructives provoquen la poca motivació i sobre tot la ignorància dels fallers.

Tot el anteriorment esmentat, la censura i la poca informació, és el contrari del concepte que tinc personalment del periodisme. Per a mi és la meva manera de viure, el que converteix els meus problemes en solucions. Escriure es trobar-me a mi mateixa, cara a cara sense cap obstacle. Es una sensació estranya en la qual les teues mans no poden deixar de escriure quan el teu cap comença a divulgar per temes interessants que sols tu pots transmetre. No soc una experta en aquesta matèria, sols escric allò que pense, sempre amb el cap però sobretot amb el cor. Respecte els drets a l’honor i a la intimitat, però mai oblidaré el que és més important, la llibertat d’expressió.