domingo, 26 de diciembre de 2010

FUERTE PERO DÉBIL ANTE LAS ARMAS

María Moragues/ Elche. Vicente Moragues está en esa edad en la que la juventud primera ha dicho adiós pero todavía conserva esa fortaleza que caracteriza a un chico joven. Algunos dirán que está en la madurez, donde los valores principales empiezan a cambiar, convirtiéndose en un sobrevivir. Pero no es así, Vicente tiene el carisma que siempre le ha caracterizado, un hombre luchador que defiende sus ideas y sus aficiones.

Vicente Moragues, tiene 52 años,  pelo semicanoso que descubre su edad pero sus ojos marrones tienen una mirada cálida y amigable que demuestra su verdadero espíritu. Su carácter desenfadado contrasta a su vez con la elegancia y serenidad que transmite al hablar. Las personas que le desconocen, al ver su bigote pronunciado le consideran un hombre serio y poco sociable, pero al conocerle se encuentran con una gran sorpresa. Su alegría se contagia con una única sonrisa, con un “¿Cómo estas, chicona?” Es feliz y no hace falta que lo demuestre, pero durante ciertos periodos de su vida ha sido una persona pesimista. A la cual le costaba afrontar sus problemas con valor y fortaleza, como lo hace actualmente.

Su vida se enmarca en ciertos valores fundamentales: su trabajo, banquero de profesión, sus aficiones pero sobre todo su familia, tres mujeres que han marcado su vida, su mujer y sus dos hijas. A las cuales adora, se desvive por ellas día a día, buscando un futuro mejor pero siempre con un único objetivo: que sean felices. Moragues nunca ha concebido su vida sin estas personas tan importantes para él.


Se siente orgulloso de todo aquello que ha conseguido durante estos 52 años, admira su trabajo, su vida pero sobre todo a su familia y amigos. Aquellas personas que en los peores momentos han conseguido sacarle una sonrisa o sus bocas han pronunciado un te quiero cuando más lo necesitaba.

Es una persona valiente que planta cara a todas aquellas cosas que se interponen en una vida perfecta, pero siempre con un estilo particular. Primero siente miedo pero seguidamente saca las fuerzas de donde no las hay para solucionar los problemas. Así ocurrió hace unos años, exactamente en 1980. Tuvo que marcharse a Ceuta a realizar la conocida Mili, sus creencias políticas y sociales no coincidían con los valores que allí se proclamaban. Pero en aquellos años era una obligación no una devoción.  Dejó, en aquel entonces, a su novia –actual mujer- con la cual tenía hablado algunos planes de futuro. Su vida cambió de la noche a la mañana, abandonó su ciudad natal, Gandía, para ser soldado. Su estancia en Ceuta se desarrollo en un campo de prácticas de tiros. Vicente Moragues odia y odiaba las armas, lo cual le supuso un gran sacrificio estar en aquel lugar. No sabía cómo coger aquellos fusiles, el miedo le corría por todo su cuerpo, empezaba a temblar cada vez que debía disparar. Hasta el punto, que el sargento que le coordinaba tuvo que retirarle el arma, ya que podría haber apuntado sin querer a alguno de sus compañeros. Era fuerte pero débil ante las armas. Su estancia en Ceuta fue dolorosa, pero aprendió que la guerra no va con él. Y de esta manera lo ha querido hacer saber a todas las personas que están a su alrededor. Repugna las discusiones, todo aquello que se pueda enlazar con la violencia. Un gran padre, un gran amigo.

sábado, 18 de diciembre de 2010

Censura a les Falles de Gandia

Estem torna’n enrere, fa unes dècades la societat espanyola lluitava a contracorrent per la llibertat d’expressió, política i social. Una vegada l’hem aconseguida alguns fallers d’especial volem que tornem a la censura, on sols es puga dir el que ells volen escoltar. A partir de hui ens posarem un espaladrap en la boca i una taponet al cul.


Honorio López, faller fins la medul•la la setmana passada va fer unes declaracions, en una tertulia de la Cope, sobre el secretari de la FdF, Pepe Màs, simples opinions i totalment argumentades. Un secretari de la Junta Local Fallera no pot desenvolupar un càrrec polític a l’Ajuntament, es lògic. Les Falles si van a demanar una subvenció com aquest senyor està a dintre del govern municipal la aconseguirà avanç que un membre de la Setmana Santa. Honori com totes les persones en calent li van fallar les formes, però és el que realment pensa el 90% de la societat gandiense. Sabeu quin es problema? Estava el gran Faller Paco Ruano, que comentà que Pepe Màs era un “mafios”, a aquest Faller no van a obrir-li cap expedient, sabeu per què? Uns tenim una categoria i altres un altra…

Des de el moment en que esta FdF va entrar al poder per x o per y volen controlar el ocorre fins l’últim detall, això per a mi atenta contra la llibertat de cada persona. Ara gracies a açò ens donem conter on està l’agermanament de les falles, en cap lloc. Estem portant un tema Faller al terreny personal. Si continuem pel mateix camí acabarem com heu dit avanç, amb un espaladrap a la boca i un taponet al cul.

Deguem recordar que Pepe Más ostenta un càrrec públic, a l’Ajuntament, per tant els periodistes o col•laboradors tenen dret i llibertat d’opinar el que creuen convenient sempre i quant estiga contrastat i argumentat. Així ho recull la tan volguda Constitució Espanyola:

Article 20:

1. Es reconeix i es protegixen els drets:

a. A expressar i difondre llibrement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, el escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.

......

2. L’exercici de aquestos drets no poden restringirse mitjançan ningùn tipus de censura previa.

....

3. ....

4. Aquestes llibertats tenen el seu límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut e infància.



Com podeu comprovar Honorio López ha complit tots aquests articles de la Constitució Espanyola.

Sols sòn rumors però supostament (per a que no em censuren tambè aquest blog) Pepe Màs no li ha prestat més importància a aquest tema, no ha volgut que sancionaren a Honori, però certs membres de la FdF s’han encapotat en que açò pase. Entre ells es troben persones que el dia del homenatge de Tomàs Femenia, varen faltar al respecte a les Falleres Majors del anys anteriors. Ara quin respecte demanen? Si son ells els primers que menyspreïn... Adoneuse del que està fen i una vegada en la vida (ja que desprès del que va ocorrer a la Falla Prado i a la Falla Beniopa, no va hi haure germanor en les Falles) les comissions de Gandia donen suport a un faller de “tota la vida” dels que han aconseguit tant per a que ara tornem enrere!

Honorio, amic, tens tot el nostre suport! Ànim!

Ara si voleu em censureu!

domingo, 12 de diciembre de 2010

El or de l'oliva

Existeixen llocs desconeguts per nosaltres, zones culturals que mai em vist com es el cas del magatzem d’oli a l’Almàssera. En aquest local es fabrica l’oli de oliva de manera artesanal sense cap producte químics des de fa 156 anys. El més sorprenent de aquest procés de elaboració es la confiança i la tradició que durant aquest període de temps han mantes de pares a fills, i com explica el seu gerent continuaran els seus nets.

Els agricultors després de recol•lectar les seves olives acudeixen al magatzem per començar la elaboració del or líquid.


 




Podeu comprovar que les dos preses no tenen el mateix tamany, açò es deu a que la més petita sols s’utilitza per aplanar les olives i la més gran per xafar-les i d’aquesta manera convertir-la en pasta.





Voldria destacar que en aquest magatzem la confiança es el que més predomina, els clients no comprovem el que pesa el seu material ja que els gerents simplement realitzen aquesta feina per tradició sense ànim de lucre.

martes, 16 de noviembre de 2010

Ara és el moment de demostrar que tots som una...

L’incendi al taller dels artistes fallers Palacio i Serra ha deixat a 12 comissions sense monuments, a sols quatre mesos del dia de la plantà. El foc s’inicià a las 20.20 hores del passat dilluns a la localitat d’Oliva, encara que no provocat danys humans, les conseqüències materials son incalculables.



 
Les falles de Gandia hui es troben totes cremades, sentimentalment parlant. Dues comissions gandianes han vist com l’esforç de tot un any ha quedat en cendres. La falla Plaça Prado desprès de sis anys consecutius obtinguen el millor monument de tota Gandia, aquest any sols podran plantar el que es puga construir en tan sols 4 mesos. El mateix li ocurrix a Beniopa, aquest any en la segona secció, no podrà gaudir amb la totalitat de la seua falla.



Amics, ara es el moment de demostrar que les falles de Gandia som una, que la germanor brille amb tota plenitud...

lunes, 8 de noviembre de 2010

Crítica a las presentacions

Despertem amb noves Falleres Majors de Gandia.


Les presentacions de Laura Capellino i Marisa Tormo varen ser el passat cap de setmana al Museu Faller de Gandia, acomiadant a les màximes representants de les falles del 2010.Tant Laura Capellino com Marisa Tormo lluïren vestits preciosos apropiats per a l’ocasió, el color elegit per Laura Capellino fou rosa clar i per Marisa, morat clar.




Ara comença la meua crítica sobre les presentacions.

No m’agradaria comparar aquestes presentacions amb les que es feien anteriorment en el pavelló municipal, estic farta de parlar del mateix. Però sí dec fer una xicoteta reflexió sobre el descens de protocol dels últims anys. ¿Cóm pot ser que l’acompanyant de la Fallera Major de Valencia no tinga lloc per asseure? Si, no meu ha contat ningú heu vaig veure jo amb els meus propis ulls. ¿Cóm a la FdF se li pot oblidar donar-li el ramell a la Fallera Major Infantil? No es possible que detalls tants importants s’obliden any darrere any.
¿I què les reines de les falles pugen a l’escenari amb el teló baixat sense que no les reba ningú? Una cosa es donar-li importància a la cort d’honor i una altra menysprear a les reines de les comissions.



No a les presentacions artístiques.

Us recorde que estem a Gandia, no a Burriana. Em ve a la ment quan acudia a aquelles presentacions, pensava menys mal que açò no es fa a Gandia! Dons sí, ara sí que sí. Sols ens falta fer presentacions com a Silla, on la Fallera Major puja a l’escenari amb un elevador. Simplement vergonyós. El moment en el que apareixien els actors “d’eixe magnífic teatret” em reia per que tenia vergonya aliena. No vull dir que els actors i actrius no foren bons, tot el contrari, però no era el lloc adequat per a fer una obra teatral.


No puc acabar sense mencionar a la coral dels xiquets, no els comprenia res, dec reconèixer que no entenc de música, però si haguera estat asseguda m’haguera dormit, sense cap vergonya.


Des de aquest humil blog demane per favor que no diguen que ha sigut tot un èxit, perquè la gent està més socarrà que un tito! FdF, canvieu el chip o la gent no acudirà a les presentacions.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Un camp de 2ªB?


Després de veure el Guillermo Olagüe ja puc esperar-me de tot. Cóm pot ser que el camp d’un equip de 2ªB estiga en eixes condicions? No vuic ni comentar-ho sols mireu les fotos. 

Quar de bany de dones. Replet de material de construcció.

Grada tota plena d’aigua, la gent devia netejar-la per poder seure.  
Camp també replet d’aigua, a més la grada central encara està en construcció. 

Un desastre.  

sábado, 30 de octubre de 2010

Bona vida amics!

Una paraula, un gest, una abraçada es aquell que més tirem de menys d’aquells persones que per desgracia ja no es troben amb nosaltres. Es una sensació molt estranya quan veus que els anys van passant i segueixen en el nostre pensament. No hi ha manera d’oblidar tots aquells moments que vas gaudir amb ells, plors, rialles però sobretot aquelles situacions que sols en pensar en elles et trauen un somriure. Moments insignificants que ara recordes com els més importants de la teua vida, que desperten  sentiments que amb paraules no es poden expressar, que sols tu i ells enteneu. L’únic que desitge es que mai se’m esborren els vostres records.  

Bona vida amics!

miércoles, 27 de octubre de 2010

Gran Festival Infantil



L’esforç i treball de molts mesos es vegué reflectat en totes les actuacions del XXI Festival Musical Infantil. Els xiquets com cada any prepararen amb il.lussió el que després es pogué observar en l’escenari del Museu Faller. La novetat d’aquesta edició ha sigut la temàtica del festival infantil, entre actuació i actuació, es reflectia a la pantalla gegant els principals musicals de Broadway. Una manera molt efectiva de entretindre als espectadors. A més a més la Fallera Major Infantil de Gandia, Merce Bolivar, amb part del ballet de l’Associació de Xeresa representà el musical de Grease.

Quant a les actuacions musicals de cada falla cal destacar el gran nivell aportat per les 14 falles participans. Com els darrers anys el que més destacà fou els espectaculars vestuaris. Gats, mosqueters, dames i reis... de tot es podia trobar en aquesta edició.

Ara em permitireu que us comente els festivals infantils que més em varen impactar:


En primer lloc i per tant el que més em va agradar la Falla Grau:

Vestuari: 10
Coreografia: 9 (més moviment que mai)
Compenetració: 8
Idea:8
Música: 6 (massa banda sonora)

En segon lloc: Falla Vila Nova


Vestuari: 9 (encara que un poc aparatos)
Coreografía: 8
Compenetració: 8
Idea: 7
Música: 8 (se’n eixia de totes les altres músiques, simplement diferent)
Comentari: Encara que formara part de la Delegació Artística estic comentan desde el punt crític i periodístic.

Tercer premi: Falla Corea
Vestuari: 7
Coreografia: 10
Compenetració: 9
Idea: 5 (no s’han tenia molt la idea principal de l’actuació)
Música: 5 Banda Sonora
Comentari: No em va agradar que es deixaren 3 vegades l’escenari vuit.

Quart premi: Falla Prado

Vestuari: 10 (Increible)
Coreografía: 5
Compenetració: 5
Idea: 10 (Una idea completament nova)
Música: 7 Molt mogudeta
Comentari: Eren massa pocs xiquets i per al ritme que tenia la musica li faltava un poc de moviment.

Quint premi: Falla Mártirs

Vestuari: 5 (teles massa antigues)
Coreografía: 6
Compenetració: 6
Idea: 10
Música: Massa forta per a un festival infantil!
Comentari: Per a tot el que s’haguera pogut traure d’aquesta idea es varen quedar a mitges.

Aquestes son les votacions que haguera donat si hagués anat de jurat però segurament aquests seran els premis:

1. Grau

2. Corea

3. Vila Nova

4. Prado

5. Parc Alqueria Nova
Comenteu quins son els que més us van agradar!! I perdoneu per abandonar-vos durant tan de temps! Una besaeta fallers!


martes, 1 de junio de 2010

Ja tenim Falleres Majors de Gandia

Ahir a les 20.30 hores es van proclamar les futures falleres majors, encara que la meitat de Gandia ja coneixia el seu nom. Les afortunades son Laura Capellino Montesinos i Marisa Tormo Carnicer.
Dues falleres tenen un extens currículum tant elles com les seves respectives famílies. Laura pertany a la Falla Sant Nicolau- Mosquit des de que va nàixer i Marisa es de la Falla Vila Nova des de menudeta.

Currículum de Laura Capellino Montesinos: F.M.I de Gandia del 2011Reina de la Poesia Infantil a l’any 2007
Reina de la Falla Infantil del 2009
Membre de la Cort d’honor de Merce Bolivar el passat exercici faller.



Currículum de Marisa Tormo Carnicer: F.M de Gandia per al 2011Reina de l’Art Infantil l’any 1998
Reina de la Festa Infanti l’any 1999
Membre de la Cort d’Honor de Maria Moragues l’any 2000
Reina de la Falla el passat exercici.
Una gran fallera que ha sabut conquistar els cors de tots els membres de la Falla Vila Nova i de segur sabrà representar a Gandia amb tota la seva elegancia i simpatia. Enhorabona!!!!!
Aquesta passada nit varen ser proclamades a tots els membres de l’assemblea de la Federació de Falles. Posteriorment els membres de la FdF es traslladaren a les cases de les afortunades per conèixer-les.
Ara ja es pot dir que començen les falles del 2010. Enhorabona a les futures Falleres Majors de Gandia, us heu mereixíeu.


domingo, 23 de mayo de 2010

Ja som de 2º B


Es pot dir més alt però no més clar, el Gandia C.F ja pertany a la secció de bronze. Un gol de Marcos Estruch, en els minuts de descompte, culminà un partit on el equip blanc-i-blau no estigué molt afortunat. Aquest jugador s’acomiadava de l’equip aquest mateix dia i el seu joc ens ha portat fins a 2º B. Ell mateix afirma: “Era el que volia, portar al Gandia C.F a la secció que tocava”
En els primers 45 minuts de partit, tant el Gandia com la Roda no controlaren el joc, llevant de la sort d’aquest últim que marcà gol en el minut 20. Els nervis començaren a estar a flor de pell ja que el Gandia veia fugir el seu somni, estar en la categoria que ells mereixien. Degut a que tant en la primera fase del campionat com en aquesta última part de la temporada han estat realitzan un joc a un gran nivell, quedant campió del grup sisè de la tercer divisió.

Enhorabona campions!




jueves, 13 de mayo de 2010

Alejandro Sanz arriba a Gandia

Ja està confirmat un dels millors cantats nacionals té acordat actuar a la Ciutat Ducal el pròxim 2 de juny. L’ Institut Maria Enríquez rebré voltat a les 21:30 hores a aquest gran artistes i durarà fins a les 23:50. La seva gira recordatori de tots els seus millors èxits farà parada així. Ja es poden comprar les entrades en varis establiments:

Gandia

Grupo Radio Gandia

Curves

Moving

Max

Wellnes Spa

C.C La Vital

C.C Plaza Major

Compra de Oro Carrer Major

Reig Martí

Tejidos Barcelona

Renauld Ginestar

Hi ha dos entrades, una de 30 € que es troba més anyunya de l’escenari i l’altra de 50 € que segons promociona Radio Gandia proporciona una fotografia amb el cantant i un lloc privilegiat.

Serà un gran esdeveniment ja que des de fa uns quants anys els concerts d’aquesta ciutat son de molt poca qualitat. Valdrà la pena!

Ací vos deixem els millors èxits.


 

 

 

domingo, 9 de mayo de 2010

Cóm preparar bunyols?

Ingredients:
•300 g de farina

•25 g de llevat fresc de forner

•3 ous

•3 cullerades grans de llet tèbia

•3 cullerades grans d'oli d'oliva o mantega

•3 cullerades grans d'anís o de ratafia o 2 cullerades petites de matafaluga

•100 g de sucre

•ratlladura de 1/2 llimona

•un pols de canyella

•un pols de sal

•oli d'oliva per a fregir

Preparació:
Es dissol el llevat amb la llet tèbia i s'aboca en un bol gran. S'hi barregen la resta d'ingredients: l'oli, l'anís, el sucre, els rovells d'ou, la ratlladura de llimona, la canyella i la sal. I es barreja. S'hi afegeix la farina tamisada i s'amassa fins que la pasta sigui ben fina.

Per altra banda, es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a poc a poc, tot remenant amb cura de baix cap amunt. Ha de quedar una pasta molt enganxosa i força espessa. Es tapa amb un drap de cuina i es deixa llevar fins que dobli el volum (1 hora aproximadament; si és més temps, no passa res) Tindreu més massa per fer més brunyols!

Passat aquest temps, es formen els brunyols i es couen amb oli ben calent fins que agafin el color marronós. Es deixen refredar sobre paper absorbent i s'ensucren.

Cadascú fa servir la seva pròpia tècnica a l'hora de fer els brunyols. La que fa sevir molta gent consisteix en untar amb oli dues culleres grans (d'aquesta manera la massa no s'enganxa), i jugant amb les dues culleres es dóna la forma arrodonida del brunyol. Una manera senzilla de no empastifar-se les mans.


Bon profit!

Trabas para una vida mejor

Disminuye el número de adopciones de niñas chinas por los excesivos requisitos que impone este país asiático.

Matías Barchín, presidente de la Asociación de Adopción de Gandía, adoptó a su hija Elena hace dos años en China a la cual después de varios años tuvo la oportunidad de tener en sus brazos. Barchín comentó que actualmente para adoptar a una pequeña china se deben cumplir más requisitos ya que las peticiones de adopción han aumentado considerablemente en los últimos años. Hasta hace unos años, la mayoría de las familias escogían la opción de adopción internacional, y sobre todo se decantaban por las niñas de origen chino. Pero desde 2007, el gobierno asiático exige unos requerimientos excesivos como una determinada renta, un nivel de estudios superior y que la masa corporal de los padres no supere unos determinados límites. Todo ello se debe al aumento considerable de peticiones, que pasaron de ser 800 al año a convertirse en 2000. Matías Barchín comentó que las exigencias que impone China son excesivamente duras ya que no permiten que familias mono parentales u homosexuales adopten. Ello lo hacen de manera indirecta, ya que en sus requisitos no aparece este tipo de restricción, pero al aumentar el número de peticiones han ascendido el número de restricciones. Como comparación el presidente de la Asociación de Adopción explicó que en el momento que el adoptó a su hija Elena el periodo de espera oscilaba entre el año y medio y dos años, y actualmente está entre tres y cuatro años. Sin embargo, señaló que los trámites de adopción y tiempo de espera son colosalmente largos ya que es un periodo en el que las niñas están instaladas en casas de acogida u orfanatos. Estamos muy equivocados, las niñas no son abandonadas por sus familias por el mero hecho de ser mujeres sino porque suponen una elevada carga económica. Puesto que desde que se implantó la “Ley del único hijo”, si las familias tienen más de un hijo deben pagar una multa, la mitad del sueldo de un año. Por este motivo, las madres renuncian a sus hijas y las dan en adopción. En el caso de los niños, se trafica a nivel nacional con ellos, es decir se les entrega a familias que no puedan tener hijos a cambio de unas cantidades desorbitadas de dinero. El Presidente de la Asociación de Adopción de Gandía afirmó “Debo darle las gracias a la madre biológica de Elena, ya que no la abandonó le ofreció una vida mejor a nuestro lado”. Matías Barchín adoptó a su hija el 28 de Octubre del 2007 después de casi tres años realizando una serie de trámites, los cuales supusieron una alta carga emocional y económica que no tiene nada que ver con la adopción nacional. Matías Barchín considera que fue una etapa de su vida muy dura pero que ha merecido la pena. Gracias a esta pareja Elena dejó de vivir en el infierno para vivir en el paraíso.

lunes, 3 de mayo de 2010

Canvis a les categories falleres

Els canvis arriben a la FdF. A partir del proper any les categories de les falles estaran delimitades per el pressupost de cada comissió. Es una decisió de l’assemblea de la Federació de Falles. Encertada o no, votada a favor per 17 comissions. Aquest canvi es una proposta que feia molts anys ja estava damunt la taula i mai s’havia arribat a un acord. Les seccions seran les mateixes, especial, primera, segona i tercera.
Les falles deuran enviar els pressupostos a la FdF i a partir d’ells s’establiran en una secció y altra. Els trams econòmics que delimiten cada secció son els següents
Secció Tercera: 0 – 20.000 €
Secció Segona: 20.000 – 30.000 €
Secció Primera: 30.000 – 40.000 €
Secció Especial: més de 40.000 €

El problema es el següent: que ocorre si una falla presenta un pressupost que no concorda amb la qualitat de la falla? Se li impugnarà?
Cóm controlarà la FdF que tots ells siguen certs?

Es favorable per a les falles aquesta mesura?

Ara vos deixa varies fotografies de falles que “deuran” canviar de categoria segons aquesta nova norma.

domingo, 2 de mayo de 2010

Mig any moro i cristià


El passat divendres, a la Plaça del Raval, començà la desfilada en honor al mig any moro i cristià de Gandia. A les 22.00 hores es concentraren les dues filades, voltant a unes 80 persones,  per iniciar la festa. 


Seguidament es traslladaren al Casal de la Falla Carrer Major i Passeig, on tingué lloc el sopar. Allí es trobàvem personalitats polítics, afiliats moros i cristians i convidats. Delectaren als  assistents amb varies filades ja que en el mateix sopar gaudiren de música en directe,  per part de la Associació Musical del Real.

Varem tindré l’honor de parlar amb els dos capitals i ens comentaren cóm havien passat aquest dia. 


jueves, 29 de abril de 2010

Entrevista a Joaquin Julio


Existe algo que estremece sólo observando su rostro. No son sus ojos, es la fuerza de superación. Joaquín Julio guarda en su mente todos los obstáculos que ha debido de superar a lo largo de sus 42 años de vida. No ha sido fácil pero ha recibido la ayuda necesaria para poder continuar adelante con su minusvalía visual. Gracias al colegio Espíritu Santo de Alicante aprendió a leer y escribir en braille y lo más importante en su vida, la música. Actualmente es director de una agencia administrativa de la Once a pesar de poseer la licenciatura de Filosofía Inglesa. Es considerado un referente de progreso ya que vive una vida completamente normal sin la ayuda prácticamente de nadie. Su madre es su mayor apoyo, le ayuda a superarse diariamente y por ello siente gran admiración hacia ella.


Pregunta: En su vida cotidiana ¿le gusta que las personas le ayuden?

Respuesta: No me gusta que me ayuden pero considero que en ocasiones es necesario este apoyo, pero otras veces resulta agobiante. Soy una persona muy independiente pero en ocasiones considero precisa la ayuda de las personas videntes para poder cruzar los pasos de cebra u otras actividades cotidianas.

Pregunta: En las grandes ciudades están instalando unos dispositivos que avisan en qué momento se puede pasar un semáforo. ¿En su ciudad ya se encuentran en activo?

Respuesta: Si, toda persona invidente tiene un mando a distancia que activa el semáforo y en el momento en el que está verde hace un pequeño pitido. Estos utensilios están proporcionados por la ONCE y el Ayuntamiento de cada ciudad. Consiguen que de esta manera las personas invidentes poco a poco sean más independientes.

P: ¿Considera insuficiente las ayudas que reciben las personas con minusvalía visual?

R: Por supuesto, toda ayuda es poca. Todos los invidentes que están afiliados a una organización reciben subvenciones para comprar utensilios necesarios para desarrollar una vida normal como los programas para los ordenadores. Pero todavía queda mucho por conseguir.

P: Por motivos laborales vivió tres años sólo, ¿cómo consiguió ser totalmente autónomo?

R: Estuve en Requena en ese periodo de tiempo viviendo en un piso, por ello la ONCE me adjudicó una técnica en rehabilitación. La cual me enseñó cómo desarrollarme en la vida cotidiana, proporcionándome conocimientos domésticos desde las labores de limpieza hasta cocinar. Además me facilitó autonomía personal, me enseñó a conocer mejor el entorno social en el que debía convivir.

P: Pero existen otras actividades cotidianas como comprar ropa en las que se necesita la visibilidad. En este caso recibe ayuda por parte de…

R: En ocasiones me acompañan amigos o familiares próximos, pero otras veces acudo sólo. Ya que en las tiendas donde suelo comprar me conocen y las dependientas me ayudan a elegir las prendas de vestir que concuerdan más con mi estilo. Incluso me dan la posibilidad de llevarme la ropa a mi casa para que mi madre la vea y opine sobre ella.

P: ¿Utiliza el dispositivo proporcionado por la ONCE para distinguir el color de la ropa?

R: No, memorizo a través del tacto de las prendas de ropa su color. No me es necesario este aparato ya que desde pequeño realizo esta táctica para conocer qué color tiene y si combina con los pantalones o demás prendas. Y si alguna vez no puedo distinguir los colores me ayuda a mi madre o familiares próximos.

P: Es decir, su madre es su gran apoyo.

R: Sí, mi madre siempre ha sido mi pilar fundamental ya que me ayuda a superarme cada día más. Además mis familiares y amigos facilitan constantemente a desarrollar una vida de manera independiente y normal.

P: Si su minusvalía tuviera operación ¿se sometería a una intervención quirúrgica para poder ver?

R: En estos momentos no me gustaría operarme ya que desde que nací he convivido con esta minusvalía. Cuando era pequeño y no disponía de los conocimientos que ahora tengo sí que me llegó a preocupar, pero en ningún momento me he obsesionado.

P: ¿Qué le gustaría ver por primera vez?

R: La cara de mi madre ya que ha sido mi mayor apoyo y el Camp Nou, una de mis grandes pasiones.

P: Sus aficiones son…

R: La música, desde pequeño en el colegio aprendí a tocar diversos instrumentos. Pero siempre me he decantado por el piano y la batería, aunque me siento mucho más libre tocando el piano. También me gusta viajar, tanto sólo como acompañado. He visitado grandes ciudades como Barcelona y Madrid, en ocasiones con amigos y otras veces sólo. No me da miedo viajar, me gusta conocer nuevos lugares.

P: En el colegio aprendió a tocar varios instrumentos, ¿le proporcionaron otros conocimientos aparte de la enseñanza básica?

R: Sí, aprendí actividades deportivas como jugar al futbol, al básquet, ir en bicicleta. Todo aquello que aprende un niño, lo aprendí en el colegio Espíritu Santo. Es una escuela para chicos afiliados a la ONCE con ceguera o minusvalía visual. Allí se aprende al mismo ritmo que se les enseña a los otros niños en las escuelas. La única diferencia es como desarrollamos nosotros las actividades. Las personas ciegas juegan al futbol con un balón que tiene incorporado un cascabel, de igual manera en los demás deportes.

P: ¿Qué le parece que las autoridades hayan decidido que los niños invidentes deben acudir a colegios normales?

R: Me parece perfecto. La Once ahora proporciona profesores de apoyo los cuales ayudan a los niños invidentes en las tareas de enseñanza. En el momento en el que aprenden los alumnos a leer y escribir, los ciegos se enseñan el lenguaje braille. Además tienen horas extra en las que se les proporcionan conocimientos deportivos y musicales. Los niños aprenden a desarrollarse en su entorno y conocen como viven los demás.

Toda persona tiene un ángel, en este caso es Ángeles Escrivá. Tiene cuatro hijos, uno de ellos es Joaquín Julio. Desde que nació su hijo aprendió a cuidar y educar a una persona con minusvalía visual. Fue a los mejores médicos, especialistas en cegueras y educadores, hizo lo necesario para que su hijo pudiera ver. No había solución por ello a los seis años internó a Joaquín en el Colegio Espíritu Santo. Recuerda con sabor agridulce el primer día de colegio de su hijo. Era consciente de que este esfuerzo era necesario para que Joaquín aprendiera y llegara a ser una persona independiente.

P: ¿Cómo descubrió la ceguera de su hijo?

R: A los tres meses de vida llevé a mi hijo al médico para que le hiciera una revisión rutinaria. Fue ese día cuando el doctor me dijo que era ciego. Le enfocó una luz en los ojos y no parpadeó. Sabíamos que tenía algún problema en los ojos pero pensábamos que era bizco.

P: ¿Cómo reaccionó?

R: Fui sola, ya puede imaginarse cual fue mi reacción. Al salir del médico no sabía cómo llegar a casa. Pero en el momento en el que me conciencié del problema busqué soluciones.

P: Acudió a diversos médicos…

R: Sí, el primer doctor que visite fue en Valencia. Me dijo que no tenía ningún tumor en la cabeza que simplemente era ciego. Después acudí a Valladolid al doctor Nicolás Belmonte el cual no se creía que tuviera una minusvalía visual. Ya caminaba con tan solo un año. Para una persona ciega enseñarse a andar es muy dificultoso. Por ello me dijo que sería un niño muy listo. Y por último visitaba cada tres meses un médico en Barcelona. Hasta que me aconsejó que lo internara en el Colegio Espíritu Santo.

P: Una anécdota graciosa…

R: Joaquín siempre ha sido muy ostentoso y decía en el colegio que su padre ganaba un millón de las antiguas pesetas al día. Explicaba a sus compañeros de casa que en su casa había un pozo de petróleo. [Risas]

P: Si se encontrara en la misma situación, ¿educaría de igual manera a su hijo?

R: Sí, hicimos lo posible para que nuestro hijo pudiera ver. Llegó un momento en el que los médicos me dijeron que debía llevarlo a un colegio para niños ciegos. Le hemos educado como a nuestros otros tres hijos. Con la única diferencia que he hemos debido de prestarle una atención mayor.

miércoles, 28 de abril de 2010

Festa del Traguet


Fum, paelles, amics... Tot açò es el que varem trobar el passat dissabte a la festa del Traguet de Benipeixcar. Cada any els festers jovens d’aquesta barriada realitzen aquest concurs per poder gaudir amb tots els gandians d’aquesta meravellosa festa.


Totes aquelles persones que volien esmorzar devien estar a les 8 de la matinada en la plaça del Traguet. Començaren la festa ben prompte, per no perdre cap minut d’aquest gran dia. Seguidament cap a les dos del mig dia començaren a fer-se les pertinents paelles. Fou un gran èxit quan a participació, els carrers estaven de gom a gom. Fins i tot acudiren polítics importants de la ciutat. Entre ells Orengo, Alcalde de Gandia, Fernando Mut, cap de llista de la Plataforma i Josep Miquel Molla, del Bloc.

Per la nit continuaren la festa amb discomóvil, era un grup molt més reduït ja que les forces ja estaven començan a fluixejar.

Enhorabona a tots els festers jovens de Benipexcar fou tot un gran èxit.

Vos deixe ací unes fotos per que vos imagineu el que va passar allí.

martes, 13 de abril de 2010

Teatre Serrano

El teatre Serrano de Gandía es una propietat municipal que començà amb les representacions teatrals al voltant de l’any 1900, en aquesta etapa rebia el nom de Teatre Circ. Dotze anys més tard se li otorgà el nom actual i al 1921 es va construir la façana d’estil modernista.
Com caigué en desús per el seu greu estat de degradació es decidí tancar les seves portes. Per aquest motiu començaren les obres de rehabilitació per part de l’arquitecte Horacio Fernández del Castillo. Aquesta reforma ha aconseguit uns bons acabaments malgrat el pressupost ajustat amb què comptava el projecte. A l’interior de les sales, contrasten els cromes de les butaques de roig teatral amb la fusta de faig que cobreix les parets. Els vestíbuls, en canvi, s’omplin de la llum mediterrània provinent dels colors clars dels sostres blancs en forma de bòveda. Pel que fa a l’exterior, el Teatre es configura com un edifici únic, realitzat a partir de tres estructures diferents que s’unifiquen per la textura, el color dels materials i l’armonització de les tonalitats emprades.

El Teatre actual manté l’estructura de planta rectangular de proporcions allargades (18m x 64,70m), amb dues parets mitgeres i dues façanes, la principal al Passeig de les Germanies i la lateral, al carrer Sant Vicent. Amb dues façanes s’han restaurat de forma completa per recuperar els elements decoratius perduts amb el pas del temps com els detalls escultòrics de taulells o els pinacles modernistes que rematen la façana principal. S’ha fet front a una tasca dificultosa, donada l’escasa qualitat dels materials originals i el seu mal estat de conservació. Ha sigut necessari realitzar reproduccions d’alguns dels elements decoratius com balustres i pinacles. També s’han recuperat les carpinteries segons el model històric del Teatre així com els arcs de la planta baixa de la façana principal, que havien quedat tapiats a mitjans del segle passat.

lunes, 5 de abril de 2010

Cóm fer la paella valenciana?


La recepta de la paella valenciana tal com s'elabora en l'horta de València de forma tradicional, pot ser per fi recollida en tota la seva autenticitat gràcies a l'assessorament d'experts i a la vocació de servei públic. Des d'aquest blog volem sortir en defensa de la paella valenciana, un plat emblemàtic que s'ha vist desvirtuat per incomptables varietats culinàries.


El nom de paella ve pel recipient on es cuina, un recipient pla realitzat en ferro o acer inoxidable i proveït de dos rosteixes. La denominació paellera és incorrecta doncs és el plat el qual adopta el nom del recipient: paella. Es fabrica en moltes grandàries depenent el nombre de racions que vulguem cuinar. Tradicionalment la paella s'ha de cuinar a l'aire lliure i si és possible amb llenya de taronger, que a València és relativament fàcil d'aconseguir. La llenya de taronger, a part de donar-li una certa aroma a la paella, proporciona un foc constant i fins a cert punt manejable, malgrat la dificultat que comporta cuinar amb llenya.


En l'elaboració de la paella és molt important controlar el foc doncs hem d'avivar-lo o fer-lo més suau segons ho requereixi cada moment de la cocció. Com en la majoria de les receptes de cuina, és difícil cuinar un plat simplement coneixent els ingredients i l'elaboració; i en el cas de la paella això es complix.


Ingredients
500 gr. d'arròs denominació d'origen València (al voltant de 125 gr. per persona). 
Utilitzarem les varietats 'senia' (el qual es ven normalment, amb el gra bastant rodó) o la varietat 'bomba', que fa que sigui més difícil que l'arròs es passe encara que és menys saborós i més car que el 'senia'. 

800 gr. de pollastre trossejat on se solen incloure els pits de pollastre i el fetge. 
600 gr. de conill trossejat. 


250 grams de 'bajoqueta' o 'ferraura', o el que seria el mateix, fesols verds plans.

200 grams de 'garrofó'. Una varietat de mongeta blanca, gran i plana típica de València. Si el garrofó no és fresc, afegirem solament 100 gr. lloc en remull unes dotze hores abans. 

100 grams de tomaca triturada, el que equival més o menys a un tomaca rallada de grandària mitjana.  150 cc d'oli d'oliva. 

Brins de safrà o en defecte d'això colorant alimentari, encara que no és el mateix, clar.

Una culleradeta de pimentó roig dolç en pols. 
Sal de cuina normal. 
Romero en branca. 
Aigua. Com norma general, utilitzarem el doble d'aigua que d'arròs..

Cóm fer la paella







Esmentar també que es sol incloure la 'tabella', un tipus de mongeta blanca. Aquests serien els ingredients típics d'una paella tal com es cuina en l'horta de València. A partir d'ací i depenent de la zona on es cuina, és costum de cada lloc afegir altra sèrie d'ingredients com són els pebrots rojos, les costelles de porc o la "pilota" (albondigas grandes de carne de cerdo). El que una paella mai ha de dur és pebre, ni alls (encara que alguns restaurants els utilitzen), ni vi blanc, ni musclos ni altres coses rares que hem vist en innombrables receptes.


El primer de tot és anivellar la paella perquè després l'arròs quede uniformement distribuït i bulla tota per igual. Per a això, bastarà amb abocar l'oli en fred havent de quedar perfectament centrat en la paella. Una vegada ben centrada encenem el foc i hem de esperar que l'oli estiga ben calent per a començar a fregir la carn. Per a això, estendrem amb la taujana tot l'oli pel fons del recipient per a evitar que es creme. Alguns cuiners prefereixen envoltar l'oli amb sal amb el mateix propòsit: evitar que es creme la paella i així de passada ja no es sala la carn.


Una vegada l'oli estiga ben calent, tirarem el pollastre i el conill als quals haurem posat sal (si no s'ha utilitzat el truc descrit anteriorment) i anirem daurant-los lentament donant-los la volta. Generalment els trossos més grans es deixen en l'interior de la paella, retirant els de menor grandària cap a l'exterior de la mateixa per a evitar que es cremen. Repetir una vegada més que és molt important daurar molt bé tota la carn a foc suau i sense presses, que estiga tot ben fregit. Ací radica part del secret d'una bona paella.


Quan la carn ja estiga ben daurada la retirem tota cap a l'exterior que és on hauríem de tenir menor intensitat de foc i és el moment de fregir el fesol. Igual que la carn, la verdura ha d'estar ben fregida però sense cremar-la, donant-li tornades constantment. Quan ja estiga feta, és el moment d'afegir el tomaca natural triturada procedint de la mateixa manera: separem la verdura cap als extrems i anem sofregint bé la tomaca evitant que es creme. Quan la tomaca ha soltat tota l'aigua ja està ben sofregit.


Una vegada ben fets tots els ingredients anteriors, removem uniformement i deixem sofregir uns instants tot junt. La carn deu estar bé daurada i la verdura i el tomàquet bé sofregits. Afegim ara el sobret de pebre roig i removem ràpidament, evitant que es creme i ja és el moment d'afegir l'aigua a la nostra paella. Com referència, tirarem el doble d'aigua que d'arròs fins a cobrir gairebé per complet tot el recipient. La mesura d'aigua -si la grandària de la paella és la idònia per a les racions que es volen obtenir- és que el nivell d'aigua deu quedar per sobre de les rebladures internes de les rosteixes de la paella.


Igual que la quantitat d'oli o d'arròs, la mesura de l'aigua és orientativa i l'experiència va a ser la nostra millor aliada. Tirem ara els brins de safrà (o colorant alimentari) i la garrafa i tornem a provar el punt de sal del brou, tirant més sal si fos necessari. És important ressaltar que el punt de sal en el brou s'ha de provar just abans de l'arròs i que ha de ser més aviat sentidet, doncs l'arròs tendeix a fer-lo insuls. Quan el brou arriba a el punt d'ebullició, la deixarem uns 5 minuts que bulli a foc viu. Després es deixa coure de 30 a 45 minuts amb el foc al mínim. Si l'aigua baixa del nivell que havíem assenyalat s’afegeix més.


Seguidament, s'aviva el foc i s’afegeix l'arròs repartint-lo uniformement per tota la paella. Els experts no amiden l'arròs i calculin la mesura fent dues munts amb forma de creu que sobresurtin de la paella un dit. Seguim 5 minuts a foc fort, altres 5 minuts a foc mig i 8-10 minuts a foc mínim. En total, l'arròs és cou entre 18 i 20 minuts. No sobrepassar mai aquest temps, encara que ens quedés una mica de brou, doncs l'arròs és passarà (esclatar, com és diu en valencià). L'arròs ha de quedar-se sec i amb el gra sencer. Com regla general mai afegirem aigua una vegada s'haja tirat l'arròs a la paella. No és pecat dur brou o afegir aigua, però això últim mai després de llençar l'arròs.


Si la paella s'ha quedat un poc curta de brou, es baixa més el foc i es pot tapar amb paper de plata o altra tapa perquè evapori menys aigua. Mai afegir aigua, en tot cas brou prèviament reservat. En València també és molt típic el 'socarrat'. És a dir, deixar la zona inferior de la paella molt més cuita, gairebé cremada, amb l'arròs cruixent. Podem obtenir el famós 'socarrat' amb un cop de foc l'últim minut o poc més, o bé posant la paella directament sobre les brases. Si vols que el 'socarrat' estigui solt, o se't ha pegat un poc, pots col·locar la paella sobre un drap humit gens més treure-la del foc. En València és costum deixar reposar la paella uns minuts abans de servir-la. Aquest repòs sol asseure molt bé a la paella, sobretot si ha quedat un poc dura doncs ajuda que l'arròs finalitze la seu cocció i acabe l'absorció de brou que encara puga quedar. Si l'arròs ha quedat un poc dur, es pot arreglar tapant la paella amb paper de periòdic o amb un cartró i esquitxant un poc d'aigua amb la mà, deixant seguidament que repose uns minuts més de l'habitual, aixecant-lo de tant en tant.


I si volem ser totalment fidels a la tradició, menjarem directament la paella en el recipient i si pot ser amb una cullera de fusta. Bon profit!

Recepta proprcionada per: http://www.artesonado.com/paella.htm