La ignorancia mata

La falta d’informació periodística al món de les falles es pot palpar en un sol instant, no es necessari analitzar tots els mitjans de comunicació per a assabentar-se que existeix absència de crítica fallera. Només coneguem l’opinió dels fallers a través dels llibrets, crítiques locals o emissions. Però pel que respecta al periodisme a les falles he de destacar que es quasi nul, sols ens assabentem de les noticies però no d’allò que pensa la gent del carrer. Els comunicadors no es claven en terrenys pantanosos per que si ho fan, passa el que passa...


La llibertat de premsa existeix a Espanya des de 1977, un dret que avarca tant als informadors com als receptors, els quals tenen dret a rebre informació i expressar la seva opinió. Per a què ens serveix aquest dret, si després no l’utilitzem al món de les falles? Els periodistes dels grans mitjans de comunicació gandians sols informen de les noticies més destacades però no ofereixen una crítica constructiva. No som capaços de llançar a l’exterior allò que senten, per por o respecte al que puga ocórrer. I si de volta en quan algú ho fa, poden fins i tot a censurar la seva opinió, inclòs la seua veu. No és ètic ni moral però succeeix al nostre entorn més pròxim i en nombroses ocasions ni es assabentem.

Ocorre el mateix amb el col·laboradors, que no periodistes. Pocs com Miguel Pérez reflecteixen les seues opinions al paper. Són les seves idees, respectables o no, fins i tot criticables però son seves, ningú pot censurar els seus pensaments. Per raons personal i falleres cadascú escriu el que creu convenient, sempre i quan no ofenga a cap tercer. No ha tingut la mateixa sort Honori López, col·laborador de la Mascletà, al que possiblement se li obrirà un expedient faller per criticar un dels membres de la Federació de Falles. Quins són els principals problemes del periodisme faller? Que les persones especialitzades no són capaços de transmetre allò que realment importa als receptors i heu deuen fer persones falleres a nivell particular.

Per destacar un exemple, als mitjans de comunicació no s’ha criticat un tema tan important com el Museu Faller i la seva poca capacitat d’aforament, el qual es tracta diàriament al carrer. No sabem el per què, ja que és un gran debat que repercuteix a totes les falles, recordem que part del finançament corre a banda de les comissions. Són accions incoherents que deurien canviar per el benestar gandià i sobretot per la millora de capacitat informativa dels fallers.

He llegit nombrosos articles per amerar-me dels sentiments i pensaments de grans escriptors i periodistes, que al igual que jo varen començar escrivint com un “hobby” però al llarg del temps no poden viure sense expressar de manera escrita allò que passa per la seva ment. Al periodisme faller els jóvens emprenedors no tenim cap font d’experiència que ens puga ajudar a arribar fins el més alt. La falta d’articles periodístics i critiques constructives provoquen la poca motivació i sobre tot la ignorància dels fallers.

Tot el anteriorment esmentat, la censura i la poca informació, és el contrari del concepte que tinc personalment del periodisme. Per a mi és la meva manera de viure, el que converteix els meus problemes en solucions. Escriure es trobar-me a mi mateixa, cara a cara sense cap obstacle. Es una sensació estranya en la qual les teues mans no poden deixar de escriure quan el teu cap comença a divulgar per temes interessants que sols tu pots transmetre. No soc una experta en aquesta matèria, sols escric allò que pense, sempre amb el cap però sobretot amb el cor. Respecte els drets a l’honor i a la intimitat, però mai oblidaré el que és més important, la llibertat d’expressió.

Crítica a les cavalcades

Cada any ens sorprenem més al veure les cavalcades, més nivell, major qualitat, però aquest any ha segut totalment diferent. La desfilada major va tindre molt poc nivell, sols unes poques comissions destacaren de la resta. Es evident que les falles volen passar-ho d’allò més be, jo sempre ho he fet, però es incomprensible que sols tres falles son les segures per obtindre premi. Els jurats ho hauran tingut molt difícil per decidir la resta, ja que hi havien cavalcades guapetes però no de gran qualitat. Supose que com cada any els qualificadors hauran fet de les seves... Cada 16 de març em quede més anonadada del que ocorre.

Una vegada comentat el meu punt de vista, done pas a la meu “porra”:

Cavalcada en conjunt:

1. Màrtirs: Com cada any el seu conjunt em sorprèn gratament, i aquest exercici no podia ser menys ja que la reina de la falla es una de les delegades de cavalcada, encara que siga qui siga la màxima representant s’esforcen al màxim. Enhorabona!
2. Grau: Una cavalcada molt bonica, una crítica espectacular, sols li faltava un espitjonet per poder guanyar el primer premi. La millor de les disfresses la de Lola, espectacular! I la reina de la falla per a que contar, guapíssima
3.  Vila-Nova: Es la meva comissió però no per això deixe de ser objectiva, la feina estava molt ben feta, ben rematada i fins l’últim detall graciosa. La nostra reina es mereix això i molt mès.

Ara comença el pitjor:

4. Plaça  Prado: La idea molt bona, ben treballada. El problema és la falta de complements.
5. Marqués de Campo Perú: No sé si va ser la novetat, però va estar molt guapeta i molt cuidada.

Falla Mártirs

Falla Grau

Falla Vila Nova

Falla Plaça Prado

Falla Marqués de Campo Perú

Comparsa:

1. Màrtirs: Indiscutiblement. Ningú pot fer-li ombra per al meu gust. No sols per la seva altura, les xiquetes estaven gracioses no, el següent.
2. Parc Alqueria Nova: Espectacular els pardals pero li falta el remat final, com sempre.
3. Plaça Prado: Una idea molt bona, cada una de les seves comparses diferents amb els elements corresponents.

 

 

Carrosses:

Vaig a ser sincera, es un dels elements de la cavalcada que menys importància li done ja que des de fa prou anys són alquilades. La que més em va cridar la atenció va ser Jardinet  però està desqualificada per no acabar el trajecte.

I ara es el torn dels més menudets, m’encanta veure’ls  disfressats, són un encant tots.

Però he de reconèixer que  no se quina de les dos cavalcades va ser més fluixeta.

Cavalcada:

1.Grau: Per la seva espectacularitat, com cada any cada xiquet porta un complement, detalls que els fan diferents a la resta de les comissions. I Marisol per a menjar-se-la. Vaig creuer el passeig per tornar-la a veure.

2.Rois de Corella: Des de fa uns anys son una de les falles que van superant-se. Aquest any la idea estava molt gastada però van sabre traure-li n toc nou a cada un dels vestits.

I a partir d’ací em plante i deixe a lavostra elecció els següents premis.

 

Marisol, una foto per a ella per ser la millor de la cavalcada

Falla Rois de Corella

Comparssa

1. Màrtirs: La diferencia de tots era el punt a favor. No era la típica comparsa infantil, ben rematada com sols ells saben.
2. Grau: Els ratolinets de la seva comparsa la van fer mereixedora d’aquest premi
3. Benipexcar: no sé si serà que m’encanten els conillets, però era moníssima, l’únic que li va fallar va ser el vestit de les xiquetes.

Comparssa Falla Grau i Comparssa Falla Mártirs

Comparssa Falla Benipexcar

Carrossa:

1.Jardinet: un poc plena per al meu gust

2.Mercat: graciosa

3.Plaça El·líptica: espectacular per el moviment de la carrossa i per què la reina estava emocionadíssima.  

FUERTE PERO DÉBIL ANTE LAS ARMAS

María Moragues/ Elche. Vicente Moragues está en esa edad en la que la juventud primera ha dicho adiós pero todavía conserva esa fortaleza que caracteriza a un chico joven. Algunos dirán que está en la madurez, donde los valores principales empiezan a cambiar, convirtiéndose en un sobrevivir. Pero no es así, Vicente tiene el carisma que siempre le ha caracterizado, un hombre luchador que defiende sus ideas y sus aficiones.

Vicente Moragues, tiene 52 años,  pelo semicanoso que descubre su edad pero sus ojos marrones tienen una mirada cálida y amigable que demuestra su verdadero espíritu. Su carácter desenfadado contrasta a su vez con la elegancia y serenidad que transmite al hablar. Las personas que le desconocen, al ver su bigote pronunciado le consideran un hombre serio y poco sociable, pero al conocerle se encuentran con una gran sorpresa. Su alegría se contagia con una única sonrisa, con un “¿Cómo estas, chicona?” Es feliz y no hace falta que lo demuestre, pero durante ciertos periodos de su vida ha sido una persona pesimista. A la cual le costaba afrontar sus problemas con valor y fortaleza, como lo hace actualmente.

Su vida se enmarca en ciertos valores fundamentales: su trabajo, banquero de profesión, sus aficiones pero sobre todo su familia, tres mujeres que han marcado su vida, su mujer y sus dos hijas. A las cuales adora, se desvive por ellas día a día, buscando un futuro mejor pero siempre con un único objetivo: que sean felices. Moragues nunca ha concebido su vida sin estas personas tan importantes para él.

Se siente orgulloso de todo aquello que ha conseguido durante estos 52 años, admira su trabajo, su vida pero sobre todo a su familia y amigos. Aquellas personas que en los peores momentos han conseguido sacarle una sonrisa o sus bocas han pronunciado un te quiero cuando más lo necesitaba.

Es una persona valiente que planta cara a todas aquellas cosas que se interponen en una vida perfecta, pero siempre con un estilo particular. Primero siente miedo pero seguidamente saca las fuerzas de donde no las hay para solucionar los problemas. Así ocurrió hace unos años, exactamente en 1980. Tuvo que marcharse a Ceuta a realizar la conocida Mili, sus creencias políticas y sociales no coincidían con los valores que allí se proclamaban. Pero en aquellos años era una obligación no una devoción.  Dejó, en aquel entonces, a su novia –actual mujer- con la cual tenía hablado algunos planes de futuro. Su vida cambió de la noche a la mañana, abandonó su ciudad natal, Gandía, para ser soldado. Su estancia en Ceuta se desarrollo en un campo de prácticas de tiros. Vicente Moragues odia y odiaba las armas, lo cual le supuso un gran sacrificio estar en aquel lugar. No sabía cómo coger aquellos fusiles, el miedo le corría por todo su cuerpo, empezaba a temblar cada vez que debía disparar. Hasta el punto, que el sargento que le coordinaba tuvo que retirarle el arma, ya que podría haber apuntado sin querer a alguno de sus compañeros. Era fuerte pero débil ante las armas. Su estancia en Ceuta fue dolorosa, pero aprendió que la guerra no va con él. Y de esta manera lo ha querido hacer saber a todas las personas que están a su alrededor. Repugna las discusiones, todo aquello que se pueda enlazar con la violencia. Un gran padre, un gran amigo.

Censura a les Falles de Gandia

Estem torna’n enrere, fa unes dècades la societat espanyola lluitava a contracorrent per la llibertat d’expressió, política i social. Una vegada l’hem aconseguida alguns fallers d’especial volem que tornem a la censura, on sols es puga dir el que ells volen escoltar. A partir de hui ens posarem un espaladrap en la boca i una taponet al cul.

Honorio López, faller fins la medul•la la setmana passada va fer unes declaracions, en una tertulia de la Cope, sobre el secretari de la FdF, Pepe Màs, simples opinions i totalment argumentades. Un secretari de la Junta Local Fallera no pot desenvolupar un càrrec polític a l’Ajuntament, es lògic. Les Falles si van a demanar una subvenció com aquest senyor està a dintre del govern municipal la aconseguirà avanç que un membre de la Setmana Santa. Honori com totes les persones en calent li van fallar les formes, però és el que realment pensa el 90% de la societat gandiense. Sabeu quin es problema? Estava el gran Faller Paco Ruano, que comentà que Pepe Màs era un “mafios”, a aquest Faller no van a obrir-li cap expedient, sabeu per què? Uns tenim una categoria i altres un altra…

Des de el moment en que esta FdF va entrar al poder per x o per y volen controlar el ocorre fins l’últim detall, això per a mi atenta contra la llibertat de cada persona. Ara gracies a açò ens donem conter on està l’agermanament de les falles, en cap lloc. Estem portant un tema Faller al terreny personal. Si continuem pel mateix camí acabarem com heu dit avanç, amb un espaladrap a la boca i un taponet al cul.

Deguem recordar que Pepe Más ostenta un càrrec públic, a l’Ajuntament, per tant els periodistes o col•laboradors tenen dret i llibertat d’opinar el que creuen convenient sempre i quant estiga contrastat i argumentat. Així ho recull la tan volguda Constitució Espanyola:

Article 20:

1. Es reconeix i es protegixen els drets:

a. A expressar i difondre llibrement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, el escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.

......

2. L’exercici de aquestos drets no poden restringirse mitjançan ningùn tipus de censura previa.

....

3. ....

4. Aquestes llibertats tenen el seu límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut e infància.



Com podeu comprovar Honorio López ha complit tots aquests articles de la Constitució Espanyola.

Sols sòn rumors però supostament (per a que no em censuren tambè aquest blog) Pepe Màs no li ha prestat més importància a aquest tema, no ha volgut que sancionaren a Honori, però certs membres de la FdF s’han encapotat en que açò pase. Entre ells es troben persones que el dia del homenatge de Tomàs Femenia, varen faltar al respecte a les Falleres Majors del anys anteriors. Ara quin respecte demanen? Si son ells els primers que menyspreïn... Adoneuse del que està fen i una vegada en la vida (ja que desprès del que va ocorrer a la Falla Prado i a la Falla Beniopa, no va hi haure germanor en les Falles) les comissions de Gandia donen suport a un faller de “tota la vida” dels que han aconseguit tant per a que ara tornem enrere!

Honorio, amic, tens tot el nostre suport! Ànim!

Ara si voleu em censureu!

El or de l'oliva

Existeixen llocs desconeguts per nosaltres, zones culturals que mai em vist com es el cas del magatzem d’oli a l’Almàssera. En aquest local es fabrica l’oli de oliva de manera artesanal sense cap producte químics des de fa 156 anys. El més sorprenent de aquest procés de elaboració es la confiança i la tradició que durant aquest període de temps han mantes de pares a fills, i com explica el seu gerent continuaran els seus nets.

Els agricultors després de recol•lectar les seves olives acudeixen al magatzem per començar la elaboració del or líquid.

 

Podeu comprovar que les dos preses no tenen el mateix tamany, açò es deu a que la més petita sols s’utilitza per aplanar les olives i la més gran per xafar-les i d’aquesta manera convertir-la en pasta.

Voldria destacar que en aquest magatzem la confiança es el que més predomina, els clients no comprovem el que pesa el seu material ja que els gerents simplement realitzen aquesta feina per tradició sense ànim de lucre.

Ara és el moment de demostrar que tots som una...

L’incendi al taller dels artistes fallers Palacio i Serra ha deixat a 12 comissions sense monuments, a sols quatre mesos del dia de la plantà. El foc s’inicià a las 20.20 hores del passat dilluns a la localitat d’Oliva, encara que no provocat danys humans, les conseqüències materials son incalculables.

 

Les falles de Gandia hui es troben totes cremades, sentimentalment parlant. Dues comissions gandianes han vist com l’esforç de tot un any ha quedat en cendres. La falla Plaça Prado desprès de sis anys consecutius obtinguen el millor monument de tota Gandia, aquest any sols podran plantar el que es puga construir en tan sols 4 mesos. El mateix li ocurrix a Beniopa, aquest any en la segona secció, no podrà gaudir amb la totalitat de la seua falla.

Amics, ara es el moment de demostrar que les falles de Gandia som una, que la germanor brille amb tota plenitud...

Crítica a las presentacions

Despertem amb noves Falleres Majors de Gandia.


Les presentacions de Laura Capellino i Marisa Tormo varen ser el passat cap de setmana al Museu Faller de Gandia, acomiadant a les màximes representants de les falles del 2010.Tant Laura Capellino com Marisa Tormo lluïren vestits preciosos apropiats per a l’ocasió, el color elegit per Laura Capellino fou rosa clar i per Marisa, morat clar.

Ara comença la meua crítica sobre les presentacions.

No m’agradaria comparar aquestes presentacions amb les que es feien anteriorment en el pavelló municipal, estic farta de parlar del mateix. Però sí dec fer una xicoteta reflexió sobre el descens de protocol dels últims anys. ¿Cóm pot ser que l’acompanyant de la Fallera Major de Valencia no tinga lloc per asseure? Si, no meu ha contat ningú heu vaig veure jo amb els meus propis ulls. ¿Cóm a la FdF se li pot oblidar donar-li el ramell a la Fallera Major Infantil? No es possible que detalls tants importants s’obliden any darrere any.
¿I què les reines de les falles pugen a l’escenari amb el teló baixat sense que no les reba ningú? Una cosa es donar-li importància a la cort d’honor i una altra menysprear a les reines de les comissions.

No a les presentacions artístiques.

Us recorde que estem a Gandia, no a Burriana. Em ve a la ment quan acudia a aquelles presentacions, pensava menys mal que açò no es fa a Gandia! Dons sí, ara sí que sí. Sols ens falta fer presentacions com a Silla, on la Fallera Major puja a l’escenari amb un elevador. Simplement vergonyós. El moment en el que apareixien els actors “d’eixe magnífic teatret” em reia per que tenia vergonya aliena. No vull dir que els actors i actrius no foren bons, tot el contrari, però no era el lloc adequat per a fer una obra teatral.

No puc acabar sense mencionar a la coral dels xiquets, no els comprenia res, dec reconèixer que no entenc de música, però si haguera estat asseguda m’haguera dormit, sense cap vergonya.

Des de aquest humil blog demane per favor que no diguen que ha sigut tot un èxit, perquè la gent està més socarrà que un tito! FdF, canvieu el chip o la gent no acudirà a les presentacions.